Una check constraint és un tipus de restricció d'integrat en SQL que especifica un requisit que ha de ser complert per cada fila d'una taula de la base de dades. La restricció ha de ser un predicat i es pot referir a una o múltiples columnes de la taula. El resultat del predicat pot ser qualsevol TRUE, FALSE, o UNKNOWN, segons la presència de NULLs. Si el predicat avalua UNKNOWN, llavors la restricció no és violada i la fila pot ser inserida o actualitzada a la taula. Aquest comportament és contrari als predicats a les clàusules WHERE dins una sentència SELECT o UPDATE.
Per exemple, en una taula que conté productes, hom podria afegir una check constraint tal que el preu d'un producte i la quantitat d'un producte no pot tenir un valor negatiu:
PREU ≥ 0
QUANTITAT ≥ 0
Si aquesta registració no hi fos, seria possible tenir l'atribut PREU i QUANTITAT amb un valor negatiu, -30. (-30$ o -30 elements respectivament)
Les check constraints s'usen per assegurar-se la validesa de les dades en una base de dades i proporcionar-li una integritat de dades. En el cas d'utilitzar-se a nivell de base de dades, les aplicacions que utilitzen la base de dades no podran afegir cap dada invàlida o modificar una dada vàlida que esdevingui invàlida, encara que a nivell d'aplicació permeti introduir dades invàlides.